|
El Grup Impuls per Girona, del qual en forma part la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols, davant de la retallada d’infraestructures anunciada pel Ministeri de Foment vol manifestar el seu rebuig per l’aturada de les obres en la principal via de l’Estat que ens uneix amb Europa.
Paralitzar el desdoblament de la carretera N-II (A-2) entre Orriols i Medinyà amb l’excusa de retallar el dèficit pressupostari de l’Estat és senzillament una bestiesa. El que necessitem per sortir de la crisi és potenciar les nostres infraestructures, acabar d’un cop l’interminable desdoblament de la vergonyosa carretera que ens uneix amb Europa.
La carretera N-II és una sortida a la crisi i si s’hagués desdoblat quan tocava, si Girona no hagués estat molts anys discriminada, relegada a la cua de les inversions de les administracions estatals, segurament avui seríem un territori una mica més ric, una mica més pròsper.
Aquesta nova gerra d’aigua freda contra Catalunya es produeix pocs dies després d’una gran manifestació on els catalans hem mostrat molt clarament la nostra indignació davant la retallada de l’Estatut. Primer ens retallen la voluntat de ser nació i avançar en el nostre autogovern i al cap de quatre dies ens retallen les nostres potencialitats econòmiques. És possible que no hagin entès res?
Tenim una carretera N-II que és tot un poema: acumula promeses incomplertes, obres que comencen tard i queden empantanegades, desviaments provisionals que es converteixen en permanents, cruïlles perilloses i zones estretes que impliquen un considerable risc d’accidentalitat per als conductors i són incapaces d’engolir tot el trànsit que hi circula. Potser aquesta carretera escanyada i maltractada és un mirall del país.
A Catalunya tenim una enorme capacitat empresarial que s’ha vist frenada durant anys per la manca d’inversió en infraestructures. No hem rebut les inversions que mereixíem per la nostra contribució inestimable a la marxa del país. Se’ns va prometre que tot això s’havia acabat, que aquest greuge històric es començaria a corregir. Però ja comencem a adonar-nos que, un cop més, les promeses se les emporta el vent.
Com és possible que es comencin unes obres i s’aturin a mig fer? Quina mena de previsió governamental demostra aquesta manera d’actuar? No havíem quedat que l’obra pública havia de contrarestar la davallada de la construcció? Produeix un cert cansament tornar a parlar de l’N-II, tornar a mostrar per enèsima vegada la nostra indignació. Certament, repetim una vegada més les mateixes lamentacions i rebem les mateixes promeses.
Davant d’aquests fets el conjunt de l’empresariat gironí es pregunta: Han tingut en compte que el flux de vehicles que utilitzen la N-II és molt superior al de la majoria d’autovies desdoblades de l’Estat espanyol? Han pensat en quants llocs de treball es perdran? Quantes empreses en sortiran perjudicades? Serviran realment per reactivar l’economia les compensacions promeses?
|
